CRIS RIERA, AMOR ALS FANZINES EN TEMPS ELECTRÒNICS

Ara ja no fa falta anar fent fotocòpies per a tenir el teu propi fanzine. Amb la irrupció dels weblogs a qui li cal el paper? No obstant encara hi ha romàntics i romàntiques que comencen aventures fanzineres. És cas de la Cris Riera, codirectora de Jonnhy i Jenny, un fanzine del qual ja se n´han publicat dos números i que val la pena fullejar amb atenció. La Cris s´hi va posar perquè volia escriure amb llibertat perquè i el fanzine li ho permet.

-tws:D'on et ve la idea de fer un fanzine?

Sempre havia vist els fanzines com una cosa de somiadors, sense cap resultat així que vaig pensar: perquè no provar sort? I amb amics ens vam animar i mira, va sortir. Volíem un fanzine crític i humorístic. A premsa (i ho dic per experiència) mai et deixen parlar del que tu vols...

-tws: Com definiries l'estètica del teu fanzine i del fanzines en general?

Els fanzines tenen estètiques molt diferents. N'hi ha de currats al màxim que semblen mini revistes i d'altres més patilleros, no es pot generalitzar. El nostre és una mica pop hortera. o 'horror pop'. jeje. Les imatges sempre fan referència a personatges televisius o casposos o remember i les frases fan referència a cançons indie. no sabria definir l'estètica... no sé...

-tws:Els fanzines busquen continguts només kitsch?

No és cert, però molts sí. les revistes ja s'encarreguen dels temes seriosos. una persona que compra un fanzine no vol saber com es fa un armari. per això ja té les revis de bricolatge. però potser sí que vol saber quina és la teva teoría sobre el present de 'las chicas de oro'. Responem a coses que la gent vol saber i fem riure sense ser un còmic.

-tws: No creus que els weblogs són els fanzines del present?
Crec que els weblogs poden ser fanzines del present si segueixen la idea de funcionar com a revistes amateurs, però un fanzine mai podrà ser substituït per un weblog per la seva materialitat i tot el que l'envolta.

-tws: Què té un fanzine que no mai podrà tenir un weblog?

-Fer un fanzine és un ritual. imprimir, maketar, embolicar... que té un pastís que no té una foto d'un pastís? jo crec que és bàsicament això. i quan el tens físicament a les mans i l'has fet tu, no sé, és molt diferent de tot el tema digital, és molt més teu.

-tws: per què no fer una versió digital del teu fanzine?
Estem de fet pensant fer una web pel fanzine i per tot el moviment fotogràfic i creatiu que l'envolta, performances, vídeos, etc. Igualment, sempre publicaríem els articles del fanzi a la web un cop el fanzi estigués completament venut.

-tws: d'on ve el nom Jonnhy i Jenny?
Suposo que els Johnny's i les Jenny's són aquells kinkys terrassencs que sempre hem odiat el Màrius i jo, que som els creadors del fanzi.

El Màrius va dir que ens podríem dir així i ell podria ser Johnny i jo Jenny i ho vaig trobar graciós.

-tws: un fanzine és un destí en sí mateix o el primer pas per a fer una publicació menys amateur?
Depèn del seu èxit. en el nostre cas és una forma de fer el que volem i que la gent rigui. No necessitem un empori RECOLETOS per ser feliços... però si poguéssim viure dels fanzis i fer publicacions de veritat, ja ho faríem! On s'ha de firmar?

home

+ info?

SCOPE, FORMAT TRANSVERSAL PER A LA CULTURA VISUAL

La revista Scope s´ha reformatejat de dalt a baix. Del cine independent han passat a les arts visuals. Compta amb un disseny gràfic molt potent i uns continguts gens snobs i molt llaminers. S´havia de parlar per a tots als públics del que està passant en els canvis cada cop més radicals de la comunicació i la cultura visual.

Com ve diu l'editorial del primer número de la revista, des de fa cinc anys moltes coses han canviat. La transversalitat s´ha instal.lat a la cultura visual. Els avenços tecnològics han canviat la nostra manera de comunicar-nos.

Ara tot és més econòmic i, per tant, més democràtic. Qualsevol pot tenir accés a les eines d'aquesta revolució digital i rodar una pel.lícula amb una càmera mini dv, editar-la després a casa i distribuir-la des del seu propi weblog. A més, les fronteteres entre les diferents maneres de comunicar-nos s´han trencat. Chris Cunningham que fa videoclips o curts a partir d'una cancó o videoart? Es pot emetre una sèrie de televisió només des d'una web? Ara tot és a dins d'un Ipod i això només és el començament. De tot això i més, parla Scope. Així doncs, benvinguts.

+ info?

OTROS TR3S ESTRENA VCLIP ABANS QUE DISC

Sin miedo és un dels molts temes que ja té gravats la banda osonenca OTROS TR3S. Doncs bé, els de Tona han produït un vídeoclip i resulta que ha aparegut abans que el seu cd. Cas extrany donde los haya. El videoclip s'ha estat emetent a l'espai VIDEOCLIPS CATALANS del Canal 33 de Televisió de Catalunya.

Gravat en dos dies a Tona i Barcelona el movembre de 2004, basa la seva força en un muntatge força elaborat i molt rítmic i en la contundent actuació del grup de rock dur, capitanejat pels germans Alexis i Guri Segura. Destaca també la bellesa de l'actuació de la ballarina Alba Llobet que interpreta una noia amb una por invisible i un pél abstracta.

El rodatge va comptar amb un equip mínim. El primer dia de gravació es van fer els plans corresponents a l'actuació del grup. La inmensa nau industrial on es desenvolupa aquesta actuació és un dels actius de la peça i es troba situada al polígon industrial de Tona, en ple cor osonenc. El segon dia, l'equip es va traslladar al teatre de l'associació cultural Rai, al Born de Barcelona, on es van rodar les seqüències de ball que completen el clip.
Aquest és fruit d'un treball fet amb molta il.lusió i pocs recursos, sense una discogràfica al darrera_

+ info?